Loading...

EL PAPA FRANCISCO. CONVERSACIONES CON JORGE BERGOGLIO

Francesca Ambrogetti  

0


Fragmento

Títol original:: El papa Francisco

Traducció: Laura Paredes i Marc Barrobés

1.ª edició: abril, 2013

© Sergio Rubin- Francesca Ambrogetti, 2010

© Ediciones B, S. A., 2013

Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona (Espanya)

www.edicionesb.com

Dipòsit Legal: B. 8.438 -2013

ISBN DIGITAL: 978-84-9019-409-6

Tots els drets reservats. Sota les sancions establertes en l'ordenament jurídic, queda rigorosament prohibit, sense autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, així com la distribució d'exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públics.

Contenido

Portadella

Crèdits

 

NOTA DE L’EDITOR

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL U

CAPÍTOL DOS

CAPÍTOL TRES

CAPÍTOL QUATRE

CAPÍTOL CINC

CAPÍTOL SIS

CAPÍTOL SET

CAPÍTOL VUIT

CAPÍTOL NOU

CAPÍTOL DEU

CAPÍTOL ONZE

CAPÍTOL DOTZE

CAPÍTOL TRETZE

CAPÍTOL CATORZE

CAPÍTOL QUINZE

ANNEX

NOTA DE L’EDITOR

El 13 de març de 2013 monsenyor Jorge Bergoglio, ara papa Francesc, va ser elegit successor de Joseph Ratzinger.

Aquest llibre, publicat inicialment per Ediciones B Argentina el 2010, amb el títol El jesuita, és el resultat d’una sèrie d’entrevistes periodístiques a Bergoglio quan aquest era cardenal, consagrat per Joan Pau II. S’hi recull el testimoni vital de l’actual pontífex.

PRÒLEG

Que jo sàpiga, en dos mil anys d’història, aquesta deu ser la primera vegada que un rabí fa el pròleg d’un text que aplega els pensaments d’un sacerdot catòlic. Fet que adquireix més rellevància encara quan l’esmentat sacerdot és l’arquebisbe de Buenos Aires, primat de l’Argentina i cardenal consagrat per Joan Pau II.

La mateixa frase amb què s’inicien aquestes reflexions, però bescanviant l’ordre dels noms i els títols respectius, la vaig manifestar l’any 2006 amb motiu de la presentació d’un llibre del qual sóc autor, prologat pel cardenal Bergoglio.

No és una qüestió de tornar gentileses, sinó un testimoni sincer i exacte d’un diàleg profund entre dos amics per qui la recerca de Déu i de la dimensió de l’espiritualitat que resideix en tot ésser humà va ser i és una preocupació constant al llarg de la seva vida.

El diàleg interreligiós, matèria que va adquirir una rellevància especial a partir del Concili Vaticà II, sol començar amb una etapa de «te i simpatia», per passar després a la del diàleg que s’acosta als «temes espinosos». Amb Bergoglio no hi va haver etapes. L’acostament va co

Recibe antes que nadie historias como ésta